El divendres al matí voliem fer una via llarga a la pared del Grau a Coll de Nargó peró a l'arribar feia vent, acompanyat d'un fred, que a la Mon se li vam anar les ganes que tenia. Per aprofitar que estavem allí, vam fer una petita classe de rapel i la Mon es va familiaritzar amb el sistema que farà anar a partir d'ara. Ens hem decidit per anar amb el reverso acompanyat del Shunt, un sistema mecànic que per la Mon no serà gens complicat. A la imatge ho veureu millor.
Al finalitzar la mini classe ens vam anar a menjar al Thaussà de Coll de Nargó i vam continuar el viatge fins Terrassa.
El dissabte al matí, després d'unes quantes trucades, indicacions i canvis de sector, vam anar a escalar a Margalef. Feia bastant vent però la temperatura era agradable. Allí vam estar amb l'Eli, Patrick, Ari, Kurt Albert, Jana, Aram i una parella que no recordo el nom (ho sento). El lloc es un paradís d'escalada pel que vam veure. Però una cosa es segura, el grau no el regalen i es més, crec que està una mica desvalorat. Així que abans de començar el millor es provar graus inferiors per no agafar-se els dits, mai millor dit. L'escalada es bastant particular, tot de forats, desploms, entrades de vies surrealites, tot un espectacle.
El sector que va triar l'Eli esta adalt de tot, seguint una pista en bon estat, llàstima que estava tot ple de gent i les vies estaven bastant solicitades. Eren el sector Racó de les Espadelles i Ca la Mainadera.
>
Jo vaig fer Per començar 6a+, Pa nar fent 6b+ i Matabichos 6b, les quals vaig repetir un parell de vegades per no fer cua a les altres. Després vaig provar en top rope, Franja de Ponent 7a que havia fet l'Aram, però em vaig trobar molt cansat i no la vaig disfrutar, així que per aquell dia vaig parar. La pobre Mon ho va troba massa dur des del començament i va decidir no escalar per no desil·lucionar-se molt.
La Mon pensativa
L'Aram al 7a
La Jana a un altre 7a
Kurt i jo
El diumenge al matí vam decidir anar a fer una via llarga a Sant Llorenç de Munt però a l'aixecar-nos vam descobrir que havia nevat, encara i això vam decidir anar a provar sort. La via que haviem triat era La que faltava, a la paret de la Falconera i tot semblava indicar que no tindriem cap problema per fer-la però el fred va fer més mal que be i la Mon no va poder acabar el primer llarg i vam tenir que marxar. Cap problema, la pared continua al seu lloc i ja tornarem amb millor temps. Per accedir, ho vam fer per una canal un pel tancada i amb la neu als arbres, semblava que plovia dins del bosc, tot un espectacle, encar que ens vam mullar una mica.
A la tarda per agafar calor, vam fer la tradicional Mona de pascua, i les calories no vam faltar, i el cava tampoc.
El dilluns va continuar fent mal temps i vam acabar les vacances fent un dinar amb la familia i la corresponent pujada cap a casa.
