Via El Señor de los Bordillos, Vilanova de Meià.

Ahir va tocar escalada de via llarga a l'escola catalana de Vilanova de Meià. Vaig anar amb un bon amic, el Kako, amb el qual tenia que fer una via per començar a rodar una mica en via llarga. Li vaig deixar triar amb ell i com sempre va apuntar una mica alt.
- Estàs segur que aquesta via es la millor per començar, mira que fa quasi dos anys que no escalo via llarga?.
- No passar res, Jabalí, ja veuràs com tot anirà be.

La via que havia triat era El Señor de los Bordillos a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià. Es una via de set llargs i fa aprox. 210 mtrs., està totalment equipada però no es una via fàcil, el segon llarg es un 6c+ (no obligat) però el difícil es el llarg 7 que té un 6b obligat i molt finet.



I per acabar-ho de millorar, al molt animal, no se li ocurreix una altra cosa que empalmar llargs. Bé, ell empalma els dos primers i jo faig els dos primers de segon, suant al 6c+ i després em toca de primer un 6a molt maco però després el quart llarg de 6a+ de placa s'em va atragantar una mica. Suposo que el cansaci va fer el seu efecte i vaig patir com un campió. El cinqué llarg, que es un 6b+, per mi es el millor de la via. I per acabar la festa, el famós 6b de placa, que el kako se'l va currar com un campió i jo no vaig estar gaire per la feina.



El kako començant la via i adalt ja es pot veure el començament del 6c+



El Kako a reunio 2



Arribant a la reunió 4



Jo arribant a l'última reunió



Video entrada de la via.



Final de la via



Feixa de baixada, no et despistis !!!

Espero que la pròxima la disfruti més i la logística la fem una mica millor.
Avui també voliem escala al mateix sector, però ens em aixecat una mica molls i cap Andorra s'ha dit.

Escalem a La Fuixarda, Bcn

Aquest cap de setmana les previsions de la meteo no eren gaire bones per la pràctica d'esports a l'aire lliure, però igualment vam decidir agafar el material d'escalada per baixar a Terrassa. I sort per què el dissabte va fer un dia molt bo, així que en companyia de dos amics de Terrassa, la Isa i el David, ens vam anar a escalar a La Fuixarda. Vam decidir anar a aquest rocódrom urbà que hi ha a Montjuic per què el David s'està recuperant de la dislocació d'una espatlla i era el seu primer dia d'escalada. I si la cosa no funcionava sempre podiem anar al costat que feien el Bike show.
El lloc es bastant peculiar i realment curiós. Totes les vies de roca o la gran majoria estan afectades per una capa final de formigó on hi han cantos picats o presses artificials, després hi ha les vies que estan completament recobertes de formigó i finalment tenim el túnel que està farcit de presses. Si voleu la resenya hi ha dues posibilitats, el blog de La Fuixarda o el Club Montanyec l'Hospitalet
Vam fer les vies El príncipe de la marujas 6a+, Tulla sabes reina 6b, Un higo testigo 6a+, A Preti woman 6a, El silencio de los cocheros 6a i A Plom 6b.



Interior del túnnel que donà accès a les altres zones d'escalada




Detall de les presses que hi ha.



Aquí podem veure el final de les vies de roca amb formigó.




Vista general del sectors  de roca, començant la via A Plom 6b



La Mon a A Preti Woman 6a i el David a El silencio de los cocheros 6a



Jo també a El silencio de los cocheros.



La Mon, la Isa i el David



Bon dia, bona companyia, que més podem demanar?



I dues turistes.

Per acabar el dia vam anar a sopar a casa d'uns amics també de Terrassa, la Núria i el Toni. Bon menjar, acompanyat d'un bon vi i una gran dosis d'humor van ser la perla d'un dia màgnific.



El trio calatrava



El Chef Toni

I per finalitzar un video per recordar aquesta nit, pobre Coloma!!!

La vida sobre rodes

Per què després no diguin que la vida no va sobre rodes. I aquest video em recorda a la caiguda del dissabte passat, jejeje

Btt La Seu d'Urgell-Calvinya-La Seu

Avui es dissabte 5 d'abril i fa un dia increíble, així que amb la colla del Yogui (Pili, Rosa, Mon, Kiko, David i jo), hem decidit fer la primera sortida conjunta amb Btt. El punt de partida ha sigut el parc del Segre (com no?) i l'hora no ha estat molt ben definida per què tothom ha arribat a una de diferent.



Team mecànics Barbosa



I clar, també s'han de fer les últimes verificacions abans de sortir, així que acabem sortint en horari canari, però amb moltes ganes. Finalment hem fet dos grups, l'equip femení (amb el Kiko inclós) anirà fins el Pla de St. Tirs i el David i jo fem una ruta que surt de La Seu, pujar per la dreta de St. Pere fins una borda i deprés travessa per un camí molt estret i entretingut fins Calvinyà per baixa una altra vegada fins la Seu i anar a buscar a les fémines. Finalment vam fer uns 21 km dels quals uns cinc són de pujada fins la borda, 420 mtres de desnivell positiu i un ostión que em vaig emportar per seguir a le professeur, digne de veure.





El David després d'arribar a la borda i començar a planejar cap a Calvinyà



Poble de Calvinyà a la meva esquena



Últims retocs a la nova machine



Vista general



Recuperació de l'equip femení



Al complet!



Això si que ho fas be, eh Kiko!









I per últim ens vam anar a dinar a Cal Miquel a Anserall on vam recuperar totes les forces perdudes i crec que vam guanyar de més.

Premis youtube 2007

Clickant damunt la imatge us portarà directaments als millors videos de youtube de l'any 2007, que els disfruteu, per què hi ha de molt bons.

Setmana Santa

Ja s'han acabat les mini vacances de Setmana Santa i el temps aquesta vegada no ha acompanyat gaire, la veritat.
El divendres al matí voliem fer una via llarga a la pared del Grau a Coll de Nargó peró a l'arribar feia vent, acompanyat d'un fred, que a la Mon se li vam anar les ganes que tenia. Per aprofitar que estavem allí, vam fer una petita classe de rapel i la Mon es va familiaritzar amb el sistema que farà anar a partir d'ara. Ens hem decidit per anar amb el reverso acompanyat del Shunt, un sistema mecànic que per la Mon no serà gens complicat. A la imatge ho veureu millor.



Al finalitzar la mini classe ens vam anar a menjar al Thaussà de Coll de Nargó i vam continuar el viatge fins Terrassa.

El dissabte al matí, després d'unes quantes trucades, indicacions i canvis de sector, vam anar a escalar a Margalef. Feia bastant vent però la temperatura era agradable. Allí vam estar amb l'Eli, Patrick, Ari, Kurt Albert, Jana, Aram i una parella que no recordo el nom (ho sento). El lloc es un paradís d'escalada pel que vam veure. Però una cosa es segura, el grau no el regalen i es més, crec que està una mica desvalorat. Així que abans de començar el millor es provar graus inferiors per no agafar-se els dits, mai millor dit. L'escalada es bastant particular, tot de forats, desploms, entrades de vies surrealites, tot un espectacle.



El sector que va triar l'Eli esta adalt de tot, seguint una pista en bon estat, llàstima que estava tot ple de gent i les vies estaven bastant solicitades. Eren el sector Racó de les Espadelles i Ca la Mainadera.




>

Jo vaig fer Per començar 6a+, Pa nar fent 6b+ i Matabichos 6b, les quals vaig repetir un parell de vegades per no fer cua a les altres. Després vaig provar en top rope, Franja de Ponent 7a que havia fet l'Aram, però em vaig trobar molt cansat i no la vaig disfrutar, així que per aquell dia vaig parar. La pobre Mon ho va troba massa dur des del començament i va decidir no escalar per no desil·lucionar-se molt.



La Mon pensativa







L'Aram al 7a



La Jana a un altre 7a







Kurt i jo





El diumenge al matí vam decidir anar a fer una via llarga a Sant Llorenç de Munt però a l'aixecar-nos vam descobrir que havia nevat, encara i això vam decidir anar a provar sort. La via que haviem triat era La que faltava, a la paret de la Falconera i tot semblava indicar que no tindriem cap problema per fer-la però el fred va fer més mal que be i la Mon no va poder acabar el primer llarg i vam tenir que marxar. Cap problema, la pared continua al seu lloc i ja tornarem amb millor temps. Per accedir, ho vam fer per una canal un pel tancada i amb la neu als arbres, semblava que plovia dins del bosc, tot un espectacle, encar que ens vam mullar una mica.













A la tarda per agafar calor, vam fer la tradicional Mona de pascua, i les calories no vam faltar, i el cava tampoc.







El dilluns va continuar fent mal temps i vam acabar les vacances fent un dinar amb la familia i la corresponent pujada cap a casa.