Tots més o menys som pràcticants d'algun dels actualment anomenats esports d'aventura i de tant en tant quan parles amb persones sedentaries i els expliques el que fas sempre es sorprenen o meravellen del teu valor per l'esport que pràctiques. Alguns i tot es pensen i et diuen el que tan de moda està, que ets un adicte a l'adrenalina o coses per l'estil. Però realment, i crec sincerament, que només som pràcticants d'uns esports que ens agraden o hem tingut la possibilitat de realitzar per la zona on vivim però amb un risc controlat. Ser que mai es pot parlar de risc zero amb l'esport i menys quant els pràctiquem en un entorn tan salvatje i canviant com es la muntanya. Però per mi té tan risc o més el ciclista que surt a fer ruta cada dia per carreteres bastant transitades per exemple que no jo quan decideixo baixar per triatles amb la meva Btt, fer una via llarga d'escalada o una sortida de rando a l'hivern.
Per mi les persones que realment exprimeixen al màxim l'expressió "adictes a l'adrenalina" son els esportites d'aquest video, que el disfruteu com ho he fet jo.
2 comentaris:
Jo crec que hem de fer alló que ens fa sentir bé. Hi ha gent que potser ja en té bastant al sofà davant de la tele i d'altres que necessiten saltar d'una montanya per sentir-se vius.
La qüestió es troba el que et fa sentir viu.
Joder ke fuerte ke fuerte ke fuerte el vídeo. Ke putos chalados.
Todos sin dudar sabemos lo que significa estar vivo, pero ¿ sabemos como explicarlo con palabras ?
Publica un comentari a l'entrada