4/17/2008

Via El Señor de los Bordillos, Vilanova de Meià.



Ahir va tocar escalada de via llarga a l'escola catalana de Vilanova de Meià. Vaig anar amb un bon amic, el Kako, amb el qual tenia que fer una via per començar a rodar una mica en via llarga. Li vaig deixar triar amb ell i com sempre va apuntar una mica alt.
- Estàs segur que aquesta via es la millor per començar, mira que fa quasi dos anys que no escalo via llarga?.
- No passar res, Jabalí, ja veuràs com tot anirà be.

La via que havia triat era El Señor de los Bordillos a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià. Es una via de set llargs i fa aprox. 210 mtrs., està totalment equipada però no es una via fàcil, el segon llarg es un 6c+ (no obligat) però el difícil es el llarg 7 que té un 6b obligat i molt finet.



I per acabar-ho de millorar, al molt animal, no se li ocurreix una altra cosa que empalmar llargs. Bé, ell empalma els dos primers i jo faig els dos primers de segon, suant al 6c+ i després em toca de primer un 6a molt maco però després el quart llarg de 6a+ de placa s'em va atragantar una mica. Suposo que el cansaci va fer el seu efecte i vaig patir com un campió. El cinqué llarg, que es un 6b+, per mi es el millor de la via. I per acabar la festa, el famós 6b de placa, que el kako se'l va currar com un campió i jo no vaig estar gaire per la feina.



El kako començant la via i adalt ja es pot veure el començament del 6c+



El Kako a reunio 2



Arribant a la reunió 4



Jo arribant a l'última reunió



Video entrada de la via.



Final de la via



Feixa de baixada, no et despistis !!!

Espero que la pròxima la disfruti més i la logística la fem una mica millor.
Avui també voliem escala al mateix sector, però ens em aixecat una mica molls i cap Andorra s'ha dit.

4/13/2008

Escalem a La Fuixarda, Bcn



Aquest cap de setmana les previsions de la meteo no eren gaire bones per la pràctica d'esports a l'aire lliure, però igualment vam decidir agafar el material d'escalada per baixar a Terrassa. I sort per què el dissabte va fer un dia molt bo, així que en companyia de dos amics de Terrassa, la Isa i el David, ens vam anar a escalar a La Fuixarda. Vam decidir anar a aquest rocódrom urbà que hi ha a Montjuic per què el David s'està recuperant de la dislocació d'una espatlla i era el seu primer dia d'escalada. I si la cosa no funcionava sempre podiem anar al costat que feien el Bike show.
El lloc es bastant peculiar i realment curiós. Totes les vies de roca o la gran majoria estan afectades per una capa final de formigó on hi han cantos picats o presses artificials, després hi ha les vies que estan completament recobertes de formigó i finalment tenim el túnel que està farcit de presses. Si voleu la resenya hi ha dues posibilitats, el blog de La Fuixarda o el Club Montanyec l'Hospitalet
Vam fer les vies El príncipe de la marujas 6a+, Tulla sabes reina 6b, Un higo testigo 6a+, A Preti woman 6a, El silencio de los cocheros 6a i A Plom 6b.



Interior del túnnel que donà accès a les altres zones d'escalada




Detall de les presses que hi ha.



Aquí podem veure el final de les vies de roca amb formigó.




Vista general del sectors  de roca, començant la via A Plom 6b



La Mon a A Preti Woman 6a i el David a El silencio de los cocheros 6a



Jo també a El silencio de los cocheros.



La Mon, la Isa i el David



Bon dia, bona companyia, que més podem demanar?



I dues turistes.

Per acabar el dia vam anar a sopar a casa d'uns amics també de Terrassa, la Núria i el Toni. Bon menjar, acompanyat d'un bon vi i una gran dosis d'humor van ser la perla d'un dia màgnific.



El trio calatrava



El Chef Toni

I per finalitzar un video per recordar aquesta nit, pobre Coloma!!!

cita

Pin, pan, pun, bocadillo de atún